L’establiment de protocols de seguretat laboral presenta inestimables beneficis per a treballadors i empreses per igual. Els accidents en els espais de treball no només perjudiquen al benestar físic i emocional de l’individu que els pateix, sinó que genera substancials despeses, econòmics i de capital humà, a les companyies responsables. Les inversions realitzades en matèria de protecció laboral permeten als treballadors dur a terme les seves activitats amb serenitat i confiança, proporcionant millors resultats. Tot i que en les últimes dècades s’han efectuat importants avenços en assumptes de seguretat per al treballador, els accidents de treball continuen sent una font de preocupació en indústries de tot el món.
Cada any, milions de persones són víctimes d’accidents a les seves àrees laborals o de malalties contretes com a conseqüència de les seves activitats, en molts casos amb conseqüències fatals. Malgrat els esforços realitzats, resulta necessari efectuar canvis més precisos en les estratègies de prevenció de riscos per millorar els seus efectes en el benestar general. El més convenient seria una sistemàtica reestructuració dels sistemes de protecció al treballador, mitjançant la implementació d’un nou model de seguretat laboral que consideri els factors de perill d’una forma més completa.
En una era de constants canvis, és imprescindible mantenir els procediments de prevenció de riscos actualitzats. Els sistemes econòmics, els mitjans de comunicació, l’accés a la informació i fins i tot les tendències socials es troben en transformació contínua i són elements amb un significatiu impacte en les pràctiques laborals. Seria ineficient tractar de resoldre els problemes de seguretat que existien fa diverses dècades. Els treballadors s’han d’enfrontar a noves amenaces en els seus espais de treball, mentre que alguns factors de risc s’han tornat menys freqüents. És responsabilitat de les companyies la ràpida identificació dels perills emergents.
Un dels ajustos més importants que es requereixen en els models de seguretat consisteix a abandonar la idea que els riscos per al benestar dels treballadors es redueixen a l’esdeveniment d’accidents. En un espai de treball és possible també la contracció de malalties, el seu tipus i la gravetat dependran del sector industrial que es tracti. Les condicions de treball insalubres, l’exposició a substàncies perilloses i el contagi entre empleats són algunes de les circumstàncies que amenacen la seva salut. Els sofriments poden variar des de les malalties respiratòries fins al càncer, i en qualsevol dels casos representen un sever risc per a treballadors i empreses.
Les malalties psicològiques, com l’estrès, la depressió i l’ansietat, s’han estès entre treballadors de tots els sectors laborals. A més dels seus efectes en l’actitud i la disposició de les persones, aquests patiments produeixen la reducció en les defenses naturals del cos, propiciant la manifestació de moltes altres malalties. Això perjudica la qualitat de vida dels treballadors, reduint també la seva productivitat i afavorint l’absentisme a les companyies. Per això, aquestes dolències haurien de trobar entre les prioritats de prevenció en una empresa i, però, solen ser completament ignorades.
Els processos pel registre d’accidents i malalties adquirides en els espais de treball també han de modernitzar-se. No es poden establir els procediments de seguretat més adequats si no es té una completa informació sobre les causes i conseqüències dels riscos en el treball. Una correcta recopilació de dades permetrà la identificació dels sectors de més risc i les activitats que requereixen més regulació pel que fa a normes i legislacions de seguretat. Una vegada que s’han implementat les mesures preventives, també serà possible mesurar el seu impacte i dissenyar les millores oportunes gràcies als registres disponibles.
Els registres d’accidents i malalties han de cobrir de manera integral tots els sectors de treball. Actualment es presta molt poca atenció als incidents en zones rurals, en les petites i mitjanes empreses i en les ocupacions informals, quan la inclusió d’aquests treballadors és essencial per al complet desenvolupament d’un model de seguretat laboral. Encara que un projecte així pot presentar serioses dificultats de culminar, cal que es duguin a terme esforços en aquesta direcció, ja que els seus efectes seran en benefici d’empreses, de treballadors i de l’economia d’una regió.
